Viatge a Etiòpia. Setmana Santa. En grup. Ruta sud tribus de l’Omo

A més del Passaport, caldrà emetre una declaració signada d’autorització de viatge per als menors de 18 anys que viatgin sense la companyia dels seus representants legals. Enllaç: Ministeri de l’Interior | Autorització per a Viatge de Menors a l’Estranger. No serà necessària aquesta autorització si el menor viatja al costat d’ambdós pares o tutors legals. Així mateix, s’ha de portar tota la documentació que acrediti la filiació (com el llibre de família, entre d’altres). En el cas que el menor viatgi només amb un dels progenitors o tutors legals, sí que serà obligatori presentar l’autorització corresponent.

Si es viatja amb fills o filles que no siguin biològics, s’ha de portar el llibre de família i el certificat d’adopció originals, així com tota la documentació necessària per si les autoritats la demanen.

L’esmentada declaració es pot obtenir a la Direcció General de la Policia, la Direcció General de la Guàrdia Civil, notaries i Ajuntaments. S’haurà de presentar en dependències de la Policia Nacional o Guàrdia Civil, juntament amb el passaport del signant, el passaport del menor, el llibre de família i un document acreditatiu de la representació.

Per a més informació sobre el país de destinació, es pot consultar el web del Ministeri d’Afers Exteriors: https://www.exteriores.gob.es/es/ServiciosAlCiudadano/Paginas/Recomendaciones-de-viaje.aspx

Cal disposar d’informació del viatger o menors al seu càrrec que es troben en aquestes circumstàncies: persones de mobilitat reduïda (per motius de discapacitat física, sensorial o locomotriu; permanent o temporal; discapacitat o deficiència intel·lectual; o qualsevol altra causa de discapacitat, o per l’edat, i la situació de la qual requereixi una atenció adequada i l’adaptació a les seves necessitats particulars del servei).

-Dins dels últims 30 dies abans de la sortida, les despeses de cancel·lació per persona serien dels serveis terrestres 400 euros + visat + assegurança + vols si fos el cas
Dins dels 20 dies abans de la sortida el cost de la cancel·lació seria del 100% del cost total del viatge.
-En cap cas els costos del visat, segur i vols, serien recuperables.

El viatger haurà d’obtenir la documentació necessària per fer el viatge, inclosos el passaport i els visats.
Haureu de disposar del passaport en regla amb una validesa mínima de sis mesos a comptar des de la data de retorn del viatge.

Si el teu passaport està malmès o té l’enquadernació desencolada és molt recomanable que el renovis abans de visitar el país ja que, en cas contrari, et poden denegar l’embarcament a l’avió / accés al país.

Aquest destí requereix visat. Aquest es pot tramitar a l’arribada amb un cost de 70 euros o es pot tramitar també prèviament online.

Aquests són els requisits necessaris per a la nacionalitat espanyola. Per a la resta de nacionalitats hi pot haver altres requisits, per la qual cosa és imprescindible informar a Tarannà.

És imprescindible que prèviament a la formalització de la reserva, consulteu amb els serveis de Sanitat Exterior / Medicina Tropical de la vostra Comunitat Autònoma, les vacunes i/o requeriments mèdics que necessiteu per realitzar aquesta ruta: https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/salud/centrosvacu.htm

Per a la realització d’aquest viatge no és obligatòria cap vacuna, però són recomanables la vacuna de la febre groga i la profilaxi de malària, com a mínim.

El nord del país està pràcticament exempt de malària, al contrari del que succeiria al sud.

Al nord d’Etiòpia l’estació de pluges és de juny a finals d’agost. Al sud l’estació de pluges és a l’abril i maig. A causa del canvi climàtic, les dades ofertes poden variar segons els anys. Donada aquesta característica climàtica, la ruta pot ser que pogués variar, per talls d’ accessos a causa de les pluges, etc.

La temperatura és estable durant tot l’any i pot oscil·lar entre 10 a 24 graus al nord i 18 o 35 graus al sud.

Per a més informació sobre el temps podeu consultar la pàgina web: www.worldweather.org

DIVISES I MONEDA

Actualment, es poden canviar perfectament els euros al mateix aeroport d’arribada, als hotels o a qualsevol dels bancs a les grans ciutats. Heu de controlar la quantitat de canvi, ja que a la sortida pot ser que no tingui temps o no podeu canviar-ne per qüestions per horaris. Per canviar de Birr a euros, pot ser que us demanin el primer justificant del canvi, per la qual cosa recomanem que el guardeu.

Es pot anar amb dòlars o amb euros, no importa la moneda sempre hauràs de canviar a la moneda local el Birr, que a dia d’avui està a un canvi d’1 euro = +-120 – 160 birr.
Heu de preveure per al sud de portar bitllets de cinc birrs suficients per fer el pagament de les fotografies que es vulguin fer, el pagament està entre 5 – 10 birr en funció del que es faci valer el personatge a fotografiar, tot s’ha de negociar.
Darrerament en alguns aldees del sud en lloc del pagament per foto, estan demanant entre 400-500 birrs/ per aldea (2-4 euros) per persona per poder fer totes les fotos que es vulguin.

INFRAESTRUCTURES DURANT EL VIATGE
En aquesta ruta està previst allotjar-se en bons allotjaments, tot i que així i tot cal entendre que en cap cas són comparables als estàndards europeus, tot i que a dia d’avui algun d’ells sorprèn pel seu nivell.
De totes maneres el país és el que és i les infraestructures pròpies d’aquest, són molt precàries, i tot i que no és habitual, la llum podria no funcionar algun dia i tot i que els hotels disposen de generadors per a aquests casos, en alguns d’ells no disposen de prou potència com per generar aigua calenta.

Un dels punts més forts d’un viatge per Etiòpia és el contacte directe amb la població local, el qual es pot generar en diferents llocs i amb gent de diferents cultures i maneres de veure i viure la vida.

Al nord del país, el nostre contacte se centrarà bàsicament en els pobles Amhara, Oromo o Tigrinya, tots ells del tot vinculats a la seva religió catòlica ortodoxa, la qual fa que sigui la llum que mou els seus dies i això cal tenir-ho molt en compte a l’hora de visitar algunes dels milers d’esglésies, grans i petites repartides per tot el seu territori.

L’accés a l’interior cal fer-lo descalços i dins d’elles cal guardar silenci i respecte cap a totes les persones que habitualment es troben resant dins d’elles. En algunes d’elles com és el cas de Debre Damo al Tigray i en alguns dels monestirs de l’interior del llac Tana, en alguns moments els monjos que custodien les esglésies prohibeixen l’accés a les dones, per un tema totalment cultural i religiós.

Al sud de país, el criteri cultural és del tot diferent del descrit al nord, atès que la població és de majoria animista i les diferents ètnies que estan centrades en la reconeguda vall de l’Omo, viuen actualment com ho feien els seus ancestres i entre elles destacaríem els Mursi, Hamer, Karo, Dassanech, Tsemay, Benna, Arbore, Ari, Surma o Nyangatón entre d’altres.

És un lloc on les ètnies són molt territorials i habitualment no es barregen entre ells. Viuen en petites comunitats repartides pel seu territori i les visites en alguns casos poden resultar una mica invasives, donat que són nuclis de població petits, en els quals un grup nombrós pot fer aquesta sensació, per la qual cosa mirem que els nostres grups siguin de poca gent per evitar aquesta problemàtica.

És un territori que des de fa molts anys és visitat per experts viatgers, atès que les dificultats del viatge per la falta total d’infraestructures a la zona feien del viatge una experiència no oberta a tothom.

Des de fa uns anys, les infraestructures d’aquesta regió han millorat, fent que el turisme arribi cada vegada més i de manera més fàcil, cosa que fa que la situació amb algunes de les ètnies sigui més complicada amb el contacte amb el turisme. El factor clau d’aquest canvi és la fotografia perquè són gent estèticament molt fotogènica i tot viatger no vol deixar de prendre aquesta foto per emportar-se a casa. Aquesta gent se sent forta amb el tema de la fotografia i avui en dia algunes de les ètnies “exigeixen” un pagament per cada fotografia presa, la qual cosa genera que les visites es transformin en una pura transacció econòmica, fent la sensació al viatger que la visita és del tot forçada i que es troben davant d’un “parc temàtic”.

Aquests diners al final són el benefici directe que ells obtenen del turisme, juntament amb la venda d’algunes peces d’artesania tribal, a banda d’un pagament que es fa al cap de cada aldea per poder accedir al lloc, i això els ajuda a millorar la seva qualitat de vida, però alhora també els pot aportar coses no tan positives.

Hem tingut reunions amb els caps locals per negociar una manera més sostenible de fer les visites, fent un pagament directe que reverteixi en tota la comunitat, en contra d’aquest pagament per foto, però els esforços han estat en va, no volent canviar la seva manera de fer sobre aquest tema. Ho continuarem intentant!!

En algun moment en aquesta zona d’Etiòpia es pot assistir, si en aquell moment es produeix, a diferents celebracions locals com el Donga amb els pobles Surma i Mursi o l’Ukuli Bula amb el poble Hamer. Totes elles són celebracions amb una dosi de violència molt potent, en les quals un decideix o no assistir-hi, però són part important de la seva cultura i cal entendre-ho amb aquest criteri.

És realment molt interessant la visita als mercats repartits per tot el país, en aquests llocs la pressió fotogràfica és molt menor, però cal preguntar a la gent si permet ser fotografiada, havent-hi gent que hi accedeixi i una altra que no, i cal ser respectuós davant d’aquestes decisions.

La gran pregunta és si el turisme està influint en els seus costums i manera de viure i si aquesta influència és negativa o positiva per a ells, davant d’aquest dubte, tot el nostre esforç va dedicat al que els aporti el màxim de valor.

La nostra oficina receptiva en destinació ha signat el seu compromís de valors i ètica com a empresa amb Tarannà.

Yared és el director de l’oficina receptiva a Etiòpia, un gran professional, la preocupació més gran del qual és que els seus clients tornin a casa portant-se a la seva maleta, una gran experiència i un alt coneixement del país.

Durant anys ens ha demostrat la seva gran honestedat i ganes d’evolucionar, no negant-se mai a avançar en qualsevol projecte que se li plantegi a nivell innovació.

Intenta transmetre al seu equip de guies, conductors i resta de l’equip, els valors sobre la protecció del medi ambient i la millora de qualitat de vida dels pobles que visitem.

El seu equip de col·laboradors interns i externs estan remunerats d’una manera justa i per sobre de la mitjana, la qual cosa fa que sigui un dels professionals de la destinació preferida pels guies i xofers locals, repercutint de manera positiva en el bon funcionament i resultat del viatge.

En tot viatge es van aportant donacions de tota mena de material (sacs de mill, material escolar, medicaments concrets, etc.) a les comunitats locals que es visiten, a banda de quantificar de manera adequada les aportacions econòmiques a cada comunitat visitada.