Viatge a Etiòpia. Grup estiu. Tribus de l’Omo i nord ortodox

Esmorzar molt d’hora. Sortida en vehicles 4×4 cap al sud del país per carretera asfaltada fins a Sodo. Aquesta ruta permet accedir a la vall del Rift, terres molt riques i verdes amb la població de majoria Oromos i alguns Gurague.
Continuarem en direcció sud fins a trobar la gran Falla del Rift de 6.000 km de longitud, que comença a Síria i acaba a Moçambic. És realment una gran cicatriu a l’escorça terrestre, que es va produir fa 35 milions d’anys i que travessa tota Etiòpia, creant un passadís envoltat de volcans i muntanyes, on es van formar un cordó de llacs que en aquesta etapa recorrerem.
El llac Ziway és el primer d’aquesta cadena d’aigua, que al seu torn comprèn altres tres llacs molt pròxims, l’Abiyata, el Shalla i el llac Langano. Dinar a Shashemene, lloc on trobarem els seguidors de Ras Tafari. Són originaris del Carib, predominantment jamaicans que es van instal·lar en aquesta localitat als anys 60, quan el llavors Rei Haile Silassie, els va donar una porció de terra, perquè segons ells Etiòpia era la seva terra promesa.
Després de menjar continuarem el camí cap a Wolayta Sodo.
Els Wolaytas són un poble molt treballador que té terres molt fèrtils. En el camí farem parades, per poder visitar altres tribus com els Alabas, mentre recorrem una carretera desgastada pel pas de moltes persones i animals. Allotjament a l’Hotel.

Esmorzar molt d’hora. Sortida en vehicles 4×4 cap a l’oest al Parc Nacional de Maze, pel territori dels Wolayta i després dels Gamo. El trajecte transcorre per una zona poc freqüentada pels turistes que ofereix uns paisatges espectaculars amb boscos i del fals plataner “ensete”, el típic del sud d’Etiòpia.

Exploració del parc Nacional de Maze amb una alçada mitjana d’entre 1.000-1.200 metres. El parc és un dels pocs santuaris on encara es protegeix l”Swayne’s hartebeest’ (búbal de Swayne), espècie d’antílop endèmica del país. Després de visitar el parc ens dirigirem cap a Saula en un viatge que ens portarà per una zona de paisatges idíl·lics dels pobles Gamo, dividida en diferents clans i cadascun amb les seves tradicions específiques.
Continuarem el camí cap a Asheker, on el riu Bezo és la frontera entre els territoris dels Gamo i els pobles de Male. Allà és la primera aldea on farem una visita als pobles de Male de llengua omòtica, que viuen en una regió en variada d’altitud. Els habitants a les terres altes es dediquen a l’agricultura, mentre a les terres baixes a la ramaderia. Algunes dones segueixen encara el costum de tatuar-se el rostre.
Després de la visita, seguirem el camí de la carretera que puja pels vessants de les muntanyes del Senegal, fins a arribar al pas que dona entrada a les verdes valls habitades pels pobles “Ari”, agricultors d’origen cusita i visitarem les seves aldees molt ben organitzades, i les seves decoracions amb pintures naturals. Arribada a Jinka.
Allotjament a l’Hotel

Esmorzar. Sortirem a primera hora del matí per internar-nos al P.N. del Mago.
Tortuoses pistes ens portaran fins als Mursi, un grup ètnic de la família súrmica (Nilo-saharians) caracteritzat pels grans plats labials i lobulars que llueixen les dones. Els corpulents i seminus cossos dels homes estan coberts amb pintures simbòliques o decoratives, escarificacions, collarets, etc. Continuarem la visita cap a Alduba (mercat dimarts) on trobarem diferents grups ètnics com els Banna, els Ari i alguns Hamer. Arribada a Turmi.
Allotjament en hotel.

Els Mursi: parlen una llengua nilòtica i formen un grup d’unes 4.000 persones. Construeixen aldees amb petites cabanyes fetes amb branques superposades sobre una precària estructura de pals flexibles. Van ser caçadors recol·lectors, després pastors i a causa de l’endèmica mosca Tsetsé que habita a les ribes del riu Omo i d’una epidèmia que als anys 70 va minva la població animal, s’han anat convertint en agricultors i pastors. Mantenen intercanvis ocasionals amb els pobles veïns, però també defensen ferotgement el seu territori dels robatoris de bestiar i dones, fins fa poc amb llances, però actualment amb Kalachnikov, que ha passat a ser una eina que tots han de portar, com a símbol de força. Es barallen regularment amb els Nyangatom, i els Hamer, però no es porten malament amb els Bodi que habiten a l’altre costat del riu. Tenen ritus d’iniciació. Els homes han de combatre entre ells al Donga (no a mort), lluita en la qual utilitzen llargues vares i per això es pinten i decoren els seus cossos.
A les dones adolescents els fan una incisió en els lòbuls de les orelles i del llavi inferior on col·loquen un platet d’argila, cada vegada més gran fins que es produeix tal deformació que s’han d’arrencar un parell de dents perquè aquest els pugui encaixar. Realment té una funció estètica i només les dones d’alta casta poden portar-los. Tots, homes i dones, s’afaiten el cap i per això els encanten les ganivetes d’afaitar amb les quals a més els homes es practiquen escarificacions a la pell. Són molt orgullosos i accepten la visita de mal grat.

Els Banna: Són uns 35.000 i formen part de la mateixa família que els Hamer, amb qui comparteixen llengua i poden casar-se lliurement. Habiten al voltant de la zona est del Mago Park. La guerra està prohibida en aquesta tribu.

Després de l’esmorzar sortirem en camí en direcció a la singular població de Kangate, petit centre de l’ètnia Nyangaton i on podrem contactar amb aquesta tribu, enfrontats des de sempre amb els Surmas pels seus territoris. Mirarem d’arribar fins a la missió catòlica ubicada a prop de petites aldees de Nyangató que ens han de permetre tenir un contacte molt proper amb aquest poble. Retorn a Turmi.
Allotjament a l’Hotel.

Els Hamers: Són una tribu agro-pastoril que ocupa les terres del sud-oest del Parc nacional de mago, properes a la frontera amb Kenya. Subsisteixen principalment del cultiu de la melca, mill, verdures i alguna cosa de tabac i cotó, així com ramats d’ovelles i cabres. Solen pintar el seu cos de molts colors i portar munts d’abaloris. La seva cerimònia més significativa és el “salt del bou” (ukuli bula) que realitzen els joves en abandonar la pubertat. Dies abans de la cerimònia es distribueixen invitacions en forma de fulles d’herba seca nuades. La cerimònia dura tres dies, però el més important és l’últim. Al vespre trenta toros són alineats, i el jove nu, corre cap a ells i salta sobre el llom del primer. Llavors comença a córrer sobre els animals, i al final de la línia es gira la volta i realitza el camí en sentit contrari. Si l’iniciat cau és considerat un símbol de mala sort.
Nota: Les propostes en aquests dies de Turmi poden variar d’acord amb l’interès del grup. Celebració d’un “ukuli bula”, algun esdeveniment interessant.

Els Nyagatom (Bumes): Viuen a l’extrem sud-oest d’Etiòpia, en dues zones: al riu Omo i al riu Kibish. El seu idioma és nilo-saharià, és força proper a les llengües dels Toposa i Turkana. Conviuen amb més o menys harmonia amb els seus veïns Toposa , Turkana, Murle i és molt poc el que es coneix de la història del poble Nyangaton.
Segons les seves tradicions, descendeixen dels Karimojong i provenen del nord de Nigèria. Van començar a cultivar melca a les rodalies dels rius Omo i Kibbish, i van passar a portar la seva actual vida seminòmada, en la qual només durant l’època seca abandonen les seves residències habituals, per marxar amb els seus ramats cap a zones amb millors pastures, aproximadament durant els mesos de novembre a febrer.
A la ribera del riu Omo, moltes famílies Nyangatom s’han sedentaritzat i tot i que crien alguna cosa de bestiar, la seva activitat principal ha passat a ser l’agricultura. Tenen conflictes amb els seus veïns de manera habitual donat els seus robatoris constants de bestiar.

Esmorzar. Dia dedicat a aprofundir en altres ètnies nilòtiques de la Vall de l’Omo. Sortida cap al riu Omo per visitar els Karo a l’aldea de Korcho situada sobre el riu Omo, en un lloc estratègic on el riu fa una corba.
El poble dels Karo el conformen unes 1.000 persones i són els únics sedentaris de la zona. Són agricultors estacionals, pastors i recol·lectors de mel. Practiquen la pesca que fins a èpoques recents era tabú i només ho fan els joves solters. Les seves aldees són una mica més sofisticades amb cabanes de bona manufactura i graners. Es porten bé amb els Hamers als que contracten com a pastors i els venen melca. Amb els Nyangatom i els Mursi sempre tenen conflictes. La bellesa física té entre els Karo un valor importantíssim; els homes, més presumits, es decoren el cos amb pintures vegetals blanques i ocres i porten sempre el “borkota” (una espècie de tamboret recolza cap) i un Kalasnikov amb cananes repletes de bales. Les dones porten el pèl recollit en boletes, porten un clau al llavi inferior i van carregades de collarets i braçalets. Són bastant sociables i elaboren una beguda tipus hidromel que prenen a les festes en acabar la collita. Pot durar diversos dies i és l’ocasió per ballar, decorar-se i formar parella. Igual que els Hamers, els joves practiquen el Salt del Toro, un ritu d’iniciació ineludible i que estigmatitza negativament qui falla. Seguirem cap a Key Afer (mercat dijous) per carretera, on trobarem diferents grups ètnics com els Banna, els Ari i alguns Hamers. Menjarem a Key Afer. Tornarem a Turmi on passarem la nit. Allotjament a l’Hotel.

Esmorzar. Dia dedicat a aprofundir en altres ètnies nicòtiques de la Vall de l’Omo. Ruta fins a Omorate on coneixerem els Dassanech que construeixen cabanes amb xapes metàl·liques, sacs d’USAID, i tot el que troben per la població urbana d’Omorate. La nostra visita és a una aldea autentica, per poder veure la seva tradició i cultura i si és possible també l’oportunitat de participar d’un espectacle de balls tradicionals de les jovenetes del poblat. A continuació sortirem per un territori àrid i pla, fins a arribar a les ribes de Llac Turkana. Després de l’arribada farem una excursió a prop de la riba del llac amb els seus petits poblats de pescadors i també alguns comerciants Kainitas i Etíopes.
Allotjament en Hotel.

Esmorzar i trasllat a l’aeroport per prendre el vol cap a Gondar. Arribada i trasllat a l’hotel per començar amb les visites a aquesta ciutat classificada com a patrimoni de la humanitat. Gondar va ser la capital del regne d’Abisinia sota el regnat de l’emperador Fasil (Fasíledes) que va manar construir castells, esglésies i banys d’inspiració medieval en ple s XVII. El jesuïta espanyol Pedro Páez, va ser clau en l’elecció de l’emplaçament així com en la tècnica i l’estil arquitectònic. Durant 200 anys va ser la residència imperial i va conèixer tant la relativa grandesa dels seus primers emperadors, com la decadència dels seus últims. A mitjans del segle XIX l’emperador Teodros va incendiar la ciutat en represàlia als seus habitants per no acceptar-lo com a emperador, ja que no li perdonaven que no tingués sang real. Ja mai va tornar a ser la capital. Visitarem l’Església de Debre Berhan Selassie, la més cèlebre d’Etiòpia i amb el seu famós sostre pintat de querubins. Seguirem amb la visita als castells de la ciutat imperial (Fassil Ghebbi) i els banys de Fasil (Fasíledes).
Allotjament a l’Hotel

Esmorzar i dia dedicat a la visita de les 11 Esglésies monolítiques literalment excavades a la roca i dividides en dos blocs separades pel Riu Yordanos (Jordà). El primer grup simbolitza la Jerusalem terrenal, i el segon grup la celestial. Separada d’ambdós grups es troba Bete Giorgis que simbolitza l’Arca de Noè i construïda en honor de Sant Jordi patró d’Etiòpia. A l’interior de totes les esglésies s’observen belles pintures murals d’influència bizantina, manuscrits, bastons d’oració i nombroses antiguitats. Continuen sent lloc de culte fonamentalment en les festes del calendari religiós.
Allotjament a l’Hotel