Aquest estiu, Machu Picchu pot ser la teva gran aventura. Encara ets a temps d’aconseguir la teva entrada, però la demanda és alta i les quotes són limitades. Així que si voleu viure la màgia d’un dels llocs més emblemàtics del planeta, és moment de reservar!
Viatgem a Machu Picchu (Perú), una fascinant antiga ciutat inca ubicada a dalt dels Andes peruans, a uns 2.430 metres sobre el nivell del mar.
Machu Picchu , construït al voltant del segle XV, està compost per més de 150 estructures entre temples, santuaris, cases i terrasses agrícoles, i està dividit en dues grans àrees: la zona agrícola i la zona urbana. Algunes construccions claus són el Temple del Sol , la Intihuatana (una pedra ritual associada al calendari solar), i el Temple de les Tres Finestres .
Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983 i elegit com una de les Noves Set Meravelles del Món Modern el 2007.
El redescobriment de Hiram Bingham
Fa cent anys, un explorador hawaià, amb la barba crescuda de dies, va arribar a les faldes d’una immensa muntanya verda, als contraforts de la remota serralada de Vilcabamba, a la frontera de selva del Cusco, al Perú . Havia seguit el camí traçat pels racons de l’Urubamba, el riu sagrat dels inques, fins al lloc indicat pels seus informants a la ruta: un petit caseriu i desconegut proper a unes aigües termals. El nostre explorador, de nom Hiram Bingham , era un arqueòleg d’idees fixes: volia trobar la darrera ciutadella construïda pels inques rebels, l’últim refugi on van resistir Manco Inca, i Tupac Amaru, descendents dels emperadors inques, i des d’on llançaven atacs i emboscades als colonitzadors espanyols. Allà on es va amagar, després de la caiguda de l’imperi, la casta sacerdotal dels inques, custodiant el Punchao, l’ídol portador de la pols dels cors dels governants inques i les esperances de reconquerir el territori.
Però no va trobar el que buscava: el que s’estenia sobre aquella vella muntanya (el Machu Picchu, en llengua quítxua) era una ciutat més antiga, abandonada abans de l’arribada dels espanyols, que mai no hi van arribar. Una ciutat sagrada.
Entre les moltes hipòtesis que es teixirien després, les més interessants expliquen que es tractava d’un centre de funcions religioses habitat per sacerdotesses. Un lloc que també, com molts llocs precolombins, va ser clau en l’observació astronòmica i vital per a la planificació agrícola a aquestes terres. En ser part dels contraforts del nevat Sacquenay- una de les muntanyes sagrades dels inques, es trobava sota la influència d’aquest Apu protector, cosa que el convertia enlloc al qual només alguns tenien accés.
Lògicament, dir que Bingham va descobrir Machu Picchu és un absurd: els pobladors de la zona sabien de la seva existència. Però és cert que quan va començar a esbrossar els matolls que cobrien les pedres de la ciutadella, va obrir una porta important a la ciència i l’arqueologia, i la va despertar del seu oblit dorment.
Avui les muntanyes contemplen el mateix paisatge natural, però l’humà ha canviat molt . Als peus d’Aguas Calientes, (aquell caseriu als peus de la muntanya), en temporades altes, un color mar humà busca arribar als autobusos que serpentegen camí amunt (els nens locals segueixen jugant a baixar a peu, tallant camí la muntanya a tota velocitat, per “guanyar-lo” als busos), un tren blau acompanya el recorregut de l’Urubamba Piràmides, no és només una meravella del món, sinó un lloc ja transitat i visitat. Tot i això, hi ha petits trucs, lleugers desviaments, que ens poden permetre un minut de pau, imaginar el que aquest lloc va ser i gaudir de la seva permanència.
Consells per visitar Machu Picchu
- La millor època per visitar Machu Picchu és la temporada seca (abril – octubre).
- Pots arribar a Machu Picchu amb tren des de Cusco (o des d’Ollantaytambo o Poroy) fins a Aguas Calientes, després amb bus a Machu Picchu; o fer el famós Camí Inca , una caminada de diversos dies que culmina amb l’arribada a Machu Picchu per la Porta del Sol (Inti Punku).
- Si tries pujar amb tren, has de saber que hi ha un límit de pes de l’equipatge al tren.
- Avui dia l’accés està regulat per protegir el lloc: hi ha horaris i quotes limitades. En temporada alta les cues poden arribar a prendre més d’una hora, depenent dels horaris. Per tant, és imprescindible reservar amb suficient antelació .
- És millor visitar-lo d’hora o de vesprada.
- Aclima’t abans de visitar-lo per evitar el mal d’alçada.
- Porta el teu passaport, roba en capes, calçat còmode, protecció solar, repel·lent, aigua i snacks lleugers.
- Hi ha diverses petites caminades que es poden fer per l’entorn de la ciutadella. El Parc de Machu Picchu és una zona protegida, que té una gran varietat d’aus, espècies en perill d’extinció i vegetació autòctona.
- Fes una pausa en silenci i connecta.
Machu Picchu és molt més que una postal si podem arribar-hi albirant una mica del seu simbolisme, de com es relaciona amb les muntanyes circumdants, del riquíssim entorn geogràfic que l’envolta -el Santuari Històric de Machu Picchu és una àrea protegida que conté almenys deu zones de vida-, més, molt més encara, si entenem el que aquell paisatge, i la relació amb els paisatges, i la relació de les altures andines -hereves i hereus d’una tradició que s’arrela fins i tot abans, molt abans, dels constructors inques-.
És, com va saber Bingham, és una porta per a qui la vulgui obrir, és una pregunta oberta sobre les possibilitats humanes, sobre l’inici i la fi del que creiem etern.
Deixa un comentari