Viatge al Marroc. Singles. Viatja sol. Desert i platja

Sortirem en vol amb destinació a Marràqueix, on ens esperaran a l’aeroport per traslladar-nos a l’hotel (sopar inclòs, per a les arribades abans de les 20.00 hores).

MARRÀQUEIX
En el seu afany per enfortir l’Islam, els almoràvits, guerrers berbers del desert, conquereixen Fes i funden Marràqueix (1070). Va anar creixent i embellint-se al llarg dels segles, per acabar convertint-se en la capital del sud. La ciutat és un verger d’àmplies avingudes flanquejades de tarongers, palmeres i xicrandes i és també, lloc de socs, d’ombrejats carrerons, de te amb menta i homes de mirada intensa que poden ser narradors d’històries, músics, ballarins, escriptors públics, tiradors de cartes de la bonaventura, venedors de pocions, curanders, boticaris o simplement habitants d’aquesta meravellosa ciutat.

Avui recorrerem la ciutat, visitant els jardins de la Mehara; el minaret de la Koutoubia, torre bessona de la Giralda de Sevilla; les tombes Sadites, dinastia que va fer gran aquesta ciutat i finalment la plaça de Djemmà-el-Fna.

MARRÀQUEIX
Erigida als peus de l’Atles, a la planura de El-Haouz, enmig d’un immens palmerar, va ser en els seus orígens, punt de trobada en l’itinerari de les grans caravanes que unien els imperis de l’Àfrica Negra amb la mar Mediterrània.
Coneguda com la “perla vermella del sud”, encara conserva les seves muralles de color vermellós, esquitxades de precioses portes com la de Bab el-Jemis, la porta del dijous, Bab -el-Debbagh entrada al barri dels adobers….
Destaca la mesquita Kutubia (d’al Kutubiyya) d’estil morisc amb un majestuós minaret de 69 metres (més 8 m de l’agulla) en pedra rosa des del qual es domina tota la ciutat i que n’és la torre bessona de la Giralda de Sevilla. L’entrada principal a la Kasbah almohade es troba a la Bab Agnau, porta del moltó sense banyes, amb un arc de pedra tallada de gran bellesa. Des d’allà s’arriba a la mesquita d’El-Mansur coneguda popularment com la mesquita de les pomes d’Or perquè es comenta que les boles de la llanterna del seu minaret van ser fabricades amb les joies de l’esposa d’Abu Yússuf Yacub el-Mansur. Un passadís a la muralla permet l’entrada a les tombes dels prínceps Sadites, situades entre xiprers i enredadores, recobertes de preciosos rajoles.
Compta també amb majestuosos palaus, els fonaments dels quals es situen sobre jardins perfumats, com el palau el-Badi, la construcció del qual va ser ordenada per Ahmed el-Mansur després de la seva victòria a la batalla dels Tres Reis, i del qual actualment només hi queden en peu les muralles de terra. El palau de el-Badi també resulta espectacular. Manat construir a finals del segle passat pel gran visir Ba Ahmed, els artesans del país, van crear un entorn meravellós amb un jardí de vuit hectàrees on s’hi amaguen diferents estances ricament decorades. Es poden visitar les habitacions de la favorita, la sala del consell i el pati d’armes amb els seus estanys i sortidors d’aigua.
Tot i que un dels millors atractius d’aquesta ciutat, és passejar pels socs que comencen a la plaça Djemmà el-Fna, declarada “Patrimoni de la Humanitat” per la Unesco, la qual s’omple de vida al vespre, quan els habitants s’animen amb el so de grups musicals, admirant els encantadors de serps o comprant una pòcima per a la impotència. Al soc Samarine hi trobem el carrer principal per a fer les compres, arribant al fascinant mercat de les espècies i d’allà al mercat de grans per passar als zocos Larzal i Btana zona de llanes i pells, Criée Berbére paradís de les catifes, el soc el-Kebir per adquirir joies, el soc l’Atrrin amb els seus aromàtics perfums, la Kissaria on es pot comprar tota mena de roba, el soc “des Babouches” per al calçat, el soc Cherratine amb els seus preciosos objectes de metall, el soc Haddadine per als articles de fusta i finalment, el soc “des Teinturiers” on quedarem fascinats amb els brillants tints i les madeixes de llana penjades en canyes de bambú per a assecar-se.
Són també d’interès al Gueliz, la ciutat nova, la Menara, parc de cent hectàrees, al centre del qual s’hi troba un immens estany del segle XII i el Palmerar amb les seves més de 10.000 hectàrees de palmeres, tarongers, oliveres i pomeres.

Començarem el nostre recorregut d’avui dirigint-nos a les cascades d’Ouzoud, un salt d’aigua dividit en dos nivells de 150 metres d’alçada i enclavat en un paratge natural de gran bellesa. Disposarem de temps lliure per poder gaudir d’un passeig i després, continuarem fins a Imichil, un poblet de muntanya situat en ple Atles on passarem la nit.

Visitarem Imichil i a l’hora acordada sortida cap a les espectaculars gorges del Todra, curiós fenomen natural on s’aixequen impressionants muralles de granit que arriben a assolir els 300 metres d’alçada. Gaudirem d’un passeig per la zona i seguirem cap a Tinehir (106 km/1 hora 50 min.), important ciutat, amb una situació privilegiada, enclavada entre el Tafilalet i el Draa i on ens allotjarem.

TINERHIR
Està construïda en terrasses, coronada per una antiga kasbah i envoltada en part per un oasi, en el qual a més d’un frondós i extens palmerar, hi ha abundants oliveres, tarongers i altres arbres fruiters.

Tornarem cap a Erfoud i passarem de nou per Tinerhir, cap a la ruta de les Kasbahs, en direcció a Ouarzazate (360 km/4 hores aprox.), on després d’allotjar-nos ens traslladarem a la kasbah Taourit, en altres temps residència del pachà de Marràqueix, construïda en adob amb torres emmerletades. Visitarem els antics dormitoris del Glaoui Pachà, el menjador i l’habitació de la favorita que conserven la seva decoració d’estuc pintat i els sostres de fusta de cedre.

RUTA DE LES KASBAHS
Nom conegut al sud de l’Alt Atles, com al recorregut per una sèrie de fortaleses, construïdes en adob amb torres emmerletades i ornaments de maó cru, que en ocasions són autèntics pobles fortificats, situades en un paisatge espectacular, en el qual el desert i la muntanya es troben, conjugant tots els tons de l’ocre i el vermell i on els rius creen congostos que es transformen en fèrtils valls o en oasi amb verdes palmerars, un conjunt de fortaleses que sorgeixen vermelles sobre la verdor dels oasis.

OUARZAZATE
Situada a la cruïlla de camins entre les valls del Draa, Dadés i el Ziz, a la famosa ruta de les Kasbahs, està considerada com la porta del desert. Al principi va ser una guarnició militar, però a causa de la seva posició estratègica, en la cruïlla de les rutes de Marràqueix i Agadir, del sud i de l’est, neix com a ciutat el 1928.

Kasbah: ciutadella, construïdes generalment al mateix temps que la ciutat; el seu origen era per hostatjar les forces armades; dominaven sempre una situació estratègica, mentre que altres construïdes per senyors feudals o sultans, complien les funcions de fortificació i de palau a la vegada.
Ksar: poblats fortificats d’ arquitectura berber, amb estructura social de tribus no sedentàries, construccions semblants a forts amb quatre torres en cada angle de la construcció i una sola porta d’accés.

Al matí, sortirem cap a Essaouira (252 km/2 hores 50 min aprox.), una de les ciutats amb més encant del Marroc, on ens allotjarem. Resta del temps lliure.

ESSAOUIRA
Encantadora ciutat on es pot veure el museu d’artesania de fusta, situat en un antic palau, la vella torre de vigilància i la Skala del port, des d’on es pot contemplar la costa i les illes. També destaca la Porta de la Marina, que comunica la ciutat amb el port, on es pot assistir a la subhasta de peix.
Els intrincats carrerons de la medina són l’interessant aparador del treball de joiers, orfebres i els artesans de marqueteria (cedre i banús), instal·lats als tallers subterranis dels bastions de la ciutat, a la part superior dels quals encara hi podem veure algun canó espanyol dels segles XVI i XVII.

Hotel fins a les 12 hores. A l’hora indicada tornarem a Marràqueix (176 km/2 hores 30 min aprox.) i després de l’allotjament, disposarem de temps lliure, per poder realitzar les últimes visites i compres.