Viatge a Indonèsia. A mida Nomads. Sumatra, la Indonèsia més salvatge

A més del Passaport, caldrà emetre una declaració signada d’autorització de viatge per als menors de 18 anys que viatgin sense la companyia dels seus representants legals. Enllaç: Ministeri de l’Interior | Autorització per a Viatge de Menors a l’Estranger. No serà necessària aquesta autorització si el menor viatja al costat d’ambdós pares o tutors legals. Així mateix, s’ha de portar tota la documentació que acrediti la filiació (com el llibre de família, entre d’altres). En el cas que el menor viatgi només amb un dels progenitors o tutors legals, sí que serà obligatori presentar l’autorització corresponent.

Si es viatja amb fills o filles que no siguin biològics, s’ha de portar el llibre de família i el certificat d’adopció originals, així com tota la documentació necessària per si les autoritats la demanen.

L’esmentada declaració es pot obtenir a la Direcció General de la Policia, la Direcció General de la Guàrdia Civil, notaries i Ajuntaments. S’haurà de presentar en dependències de la Policia Nacional o Guàrdia Civil, juntament amb el passaport del signant, el passaport del menor, el llibre de família i un document acreditatiu de la representació.

Per a més informació sobre el país de destinació, es pot consultar el web del Ministeri d’Afers Exteriors: https://www.exteriores.gob.es/es/ServiciosAlCiudadano/Paginas/Recomendaciones-de-viaje.aspx

Cal disposar d’informació del viatger o menors al seu càrrec que es troben en aquestes circumstàncies: persones de mobilitat reduïda (per motius de discapacitat física, sensorial o locomotriu; permanent o temporal; discapacitat o deficiència intel·lectual; o qualsevol altra causa de discapacitat, o per l’edat, i la situació de la qual requereixi una atenció adequada i l’adaptació a les seves necessitats particulars del servei).

El viatger haurà d’obtenir la documentació necessària per fer el viatge, inclòs el passaport i, si escau, els visats. Caldrà disposar del passaport i del DNI en vigor, amb una validesa mínima de sis mesos a comptar des de la data de retorn del viatge. Aquest destí requereix visat.

En arribar en un aeroport a Indonèsia, vostè podrà sol·licitar:
-Visat de Turista (estada màxima de 30 dies): US$.35,00 (Des del 12 de juny de 2015 els ciutadans espanyols (entre altres 45 països) no requereixen pagar pel visat per les condicions descrites en
http://embajadaindonesia.es/los-45-paises-cuyos-ciudadanos-no-se-requieren-visado-al-entrar-en-el-territorio-indonesio/)

També és obligatori tenir un bitllet(s) de vol anticipat de tornada (sortida d’Indonèsia).
Nota: Per a estada superior de 30 dies, ha de demanar a la Secció Consular de l’Ambaixada de la República d’Indonèsia a Madrid.

Per a més informació sobre el país a visitar, podeu consultar el web del Ministeri d’Afers Exteriors:
https://www.exteriores.gob.es/es/ServiciosAlCiudadano/Paginas/Recomendaciones-de-viaje.aspx

Aquests són els requisits necessaris per a la nacionalitat espanyola. Per a la resta de nacionalitats hi pot haver altres requisits, per la qual cosa és imprescindible informar a Tarannà.

És imprescindible que prèviament a la formalització de la reserva, consulteu amb els serveis de Sanitat Exterior / Medicina Tropical de la vostra Comunitat Autònoma, les vacunes i/o requisits mèdics que necessiteu per realitzar aquesta ruta:
https://www.sanidad.gob.es/areas/sanidadExterior/laSaludTambienViaja/centrosVacunacionInternacional/home.htm

En data de publicació d’aquesta fitxa no hi ha vacunes obligatòries.

El clima d’Indonèsia és principalment tropical, ja que el país es troba a prop de l’equador.
Estacions:
1. Estació seca
* De maig a octubre.
* Dies majoritàriament assolellats, ideals per a activitats a l’aire lliure i turisme, especialment a destinacions com Bali, Jakarta i Lombok.
2. Estació plujosa
* De novembre a abril.
* Influenciada pel monsó del nord-oest.
* Pluges intenses, sovint en forma d’aiguats curts, especialment a les tardes.
* Algunes regions, com Sumatra, poden experimentar pluges més persistents.

La nostra oficina receptiva en destinació ha signat el seu compromís de valors i ètica com a empresa amb Tarannà.
Per a la nostra oficina receptiva en destinació un dels objectius fonamentals com a empresa és la felicitat de l’equip. Indonèsia és un país de condicions laborals precàries i en nombroses ocasions amb desavantatge per a la dona. Per posar un exemple es dona el cas que els conductors al país sempre són els homes, i la nostra oficina el que fa és contractar dones per a altres llocs de treball de l’empresa. La gestió d’oficines la porten totalment dones, i recentment han incorporat guies dones a la plantilla, formant-los i donant-los una oportunitat laboral fins ara no fomentada per les creences locals. El resultat ha estat molt valuós per a elles, per als clients i per descomptat per a l’empresa. També es produeixen dos riscos que afecten els treballadors, un d’ells són el fet de no tenir cap mena de cobertura sanitària en cas de malaltia o accident, i ells com a empresa el que fan és cobrir totes les despeses sanitàries d’hospitalització. El segon risc que pateixen, és degut a que l’edat de jubilació és molt aviat, als 50 anys, com que no hi ha cap mena de prestació social, les persones queden sense ingressos econòmics molt joves, depenent dels seus fills. El que estan fent des de la nostra oficina en destinació és buscar noves ocupacions posteriors a la jubilació dels seus empleats, d’aquesta manera disposen d’un ingrés econòmic que els ajudi a seguir en actiu i col·laborar amb les despeses familiars. Tot l’equip se sent com una família. Indonèsia està composta per diverses illes i les formes de vida són variades en totes elles. Al seu torn, s’han ocupat de la gestió dels residus durant el viatge en els serveis utilitzats pels clients, la majoria d’aquests serveis pertanyen a les comunitats locals, fent-los formació contínua en aquesta matèria. Donen suport al foment de l’economia local d’una manera àmplia en el seu negoci. Des de fa un parell d’anys a més estan incorporant transports alternatius als cotxes, per evitar emissions de CO2 sobretot en zones d’excessiva pol·lució, fomentant passejos amb bicicleta o bé caminant per conèixer de primera mà les seves poblacions i entorns naturals.