Viatge al Nepal. En grup. Nepal, més enllà del viatge amb en Víctor Martín

A més del Passaport, caldrà emetre una declaració signada d’autorització de viatge per als menors de 18 anys que viatgin sense la companyia dels seus representants legals. Enllaç: Ministeri de l’Interior | Autorització per a Viatge de Menors a l’Estranger. No serà necessària aquesta autorització si el menor viatja al costat d’ambdós pares o tutors legals. Així mateix, s’ha de portar tota la documentació que acrediti la filiació (com el llibre de família, entre d’altres). En el cas que el menor viatgi només amb un dels progenitors o tutors legals, sí que serà obligatori presentar l’autorització corresponent.

Si es viatja amb fills o filles que no siguin biològics, s’ha de portar el llibre de família i el certificat d’adopció originals, així com tota la documentació necessària per si les autoritats la demanen.

L’esmentada declaració es pot obtenir a la Direcció General de la Policia, la Direcció General de la Guàrdia Civil, notaries i Ajuntaments. S’haurà de presentar en dependències de la Policia Nacional o Guàrdia Civil, juntament amb el passaport del signant, el passaport del menor, el llibre de família i un document acreditatiu de la representació.

Per a més informació sobre el país de destinació, es pot consultar el web del Ministeri d’Afers Exteriors: https://www.exteriores.gob.es/es/ServiciosAlCiudadano/Paginas/Recomendaciones-de-viaje.aspx

Cal disposar d’informació del viatger o menors al seu càrrec que es troben en aquestes circumstàncies: persones de mobilitat reduïda (per motius de discapacitat física, sensorial o locomotriu; permanent o temporal; discapacitat o deficiència intel·lectual; o qualsevol altra causa de discapacitat, o per l’edat, i la situació de la qual requereixi una atenció adequada i l’adaptació a les seves necessitats particulars del servei).

El viatger ha d’obtenir la documentació necessària per fer el viatge, incloent-hi passaport i visats.
Has de tenir un passaport vàlid durant almenys sis mesos des de la data de retorn del viatge.
Si el vostre passaport està malmès o té el lligam solt, es recomana molt que el renoveu abans de visitar el país, ja que, si no, podrien negar-vos l’embarcament a l’avió o l’entrada al país.
Els ciutadans espanyols necessiten un visat per entrar al Nepal. La bona notícia és que el procediment és senzill i es pot realitzar a l’arribada a l’Aeroport Internacional de Tribhuvan (Katmandú), als taulells establerts per a aquest propòsit, o prèviament a través del sistema electrònic de visats al lloc web oficial del Departament d’Immigració del Nepal (https://nepaliport.immigration.gov.np).
El visat turístic estàndard és per 15 dies (aprox. 30 USD), 30 dies (aprox. 50 USD) o 90 dies (aprox. 125 USD), pagable en efectiu en dòlars americans, euros o amb targeta de crèdit a l’aeroport. Per a aquest itinerari d’11 dies, un visat de 15 dies és suficient. Es recomana portar una fotografia tipus passaport i un passaport amb una validesa mínima de 6 mesos des de la data d’entrada.
Les taxes i condicions poden variar. Consulta sempre la informació actualitzada al lloc web de l’Ambaixada del Nepal a Espanya o al portal oficial d’immigració nepalès abans de viatjar.

És imprescindible que prèviament a la formalització de la reserva, consulteu amb els serveis de Sanitat Exterior / Medicina Tropical de la vostra Comunitat Autònoma, les vacunes i/o requisits mèdics que necessiteu per realitzar aquesta ruta:
https://www.sanidad.gob.es/areas/sanidadExterior/laSaludTambienViaja/centrosVacunacionInternacional/home.htm
El Nepal no exigeix cap vacunació obligatòria per entrar des d’Espanya. Tanmateix, les autoritats sanitàries i els serveis de medicina del viatge recomanen tenir les vacunes habituals al dia (tètanus-diftèria, hepatitis B) i avaluar el següent segons el tipus de viatge i les zones visitades: hepatitis A, febre tifoide i, depenent de l’itinerari i l’època de l’any, ràbia (especialment rellevant en aquest viatge donat el contacte amb animals en entorns rurals i la presència de micos a Pashupatinath i Swayambhunath) i encefalitis japonesa.
Pel que fa a la malària, el risc a les zones incloses en aquest itinerari (Katmandú, Pokhara, zones muntanyoses per sobre dels 1.200 m) és molt baix o inexistent. Tanmateix, si es fan extensions a zones del Terai (terres baixes), es recomanaria la profilaxi antipalúdica.
És essencial consultar amb el teu metge o amb un centre internacional de vacunació almenys 4-6 setmanes abans del viatge per rebre assessorament personalitzat i actualitzat.

El Nepal té una gran variabilitat climàtica segons l’altitud i l’època de l’any. Les zones de l’itinerari es troben principalment entre 800 i 1.600 metres (Pokhara, Bajthala, Katmandú), cosa que implica un clima temperat durant bona part de l’any.
El millor moment per a aquest viatge és l’estació seca: d’octubre a novembre (post-monsó, cel clar i temperatures agradables, ideal per veure l’Himàlaia) i de març a abril-maig (premonsònic, floració de rododendres, també bona visibilitat). El monsó (juny-setembre) porta pluges intenses i redueix notablement la visibilitat de les muntanyes, tot i que converteix les valls en un mosaic de verds exuberants.
Pel que fa a la roba, la més pràctica és el sistema de capes: samarretes lleugeres per a les hores centrals del dia, una capa mitjana tipus polar per als matins i nits en altitud, i un impermeable lleuger o impermeable sempre a la motxilla. Per als dies de senderisme, són essencials botes o sabates de trekking amb bona adherència, i es recomana portar bastons si els utilitzes regularment. També són essencials una alta protecció solar i ulleres de sol, especialment en dies de senderisme.
Per a més informació sobre el temps podeu consultar la pàgina web: www.worldweather.org

La nostra oficina receptiva de destinació ha signat el seu compromís amb els valors i l’ètica com a empresa amb Tarannà. Algunes de les seves bones pràctiques actuals són: una oficina amb personal local; una bona gestió dels seus residus durant el viatge (una acció realitzada pels guies que acompanyen els viatgers); contractació de serveis locals en què es prioritza la promoció de l’economia local; i respecte per les comunitats locals visitades.

BONES PRÀCTIQUES PER VISITAR COMUNITATS LOCALS
Visitar comunitats locals pot ser una experiència profundament enriquidora si es fa amb respecte, sensibilitat i consciència. Aquí tens algunes recomanacions clau per garantir una trobada positiva, tant per a tu com per a les persones que et reben:
Afegeix els següents punts si visites tribus de muntanya del nord de Tailàndia (Karen, Hmong (Meo), Ya, Lahu (Muser0, Lisu, Lisaw) i Akha (Altres tribus més petites són els Lawa, Khmu, Mlabri, Palong, etc.), Laos, Birmània (Myanmar) i el sud de la Xina):
• Si desitges donar suport, fes-ho a través de canals comunitaris: compra artesania directament a qui la produeix o col·labora amb projectes gestionats per la pròpia comunitat.
• No prenguis fotos de persones (especialment nens o gent gran) ni dels seus rituals sense el seu consentiment explícit.
• Escolta abans de parlar: cada comunitat té el seu ritme, valors i maneres d’expressar-se.
• No deixis escombraries, plàstics ni rastres del teu pas.
• Camina per senders autoritzats, respecta els cultius i animals.
• Aprèn de les seves formes de vida, organització i cosmovisió, aquesta és l’essència d’un viatge, deixar a part la nostra cultura per aprendre d’altres.
• Evita regalar dolços, diners o joguines: pot generar dependència, desigualtat i problemes socials dins de la comunitat.
• Tenir clara la jerarquia i actuar en conseqüència: saber qui és el cap tribal és important.
• Cada comunitat té la seva pròpia visió del món, normes i tabús. Els gestos quotidians com assenyalar amb el dit, tocar el cap d’un infant o mostrar afecte en públic poden ser ofensius en certes cultures. Abans d’actuar, observa, pregunta i mantingues una actitud de respecte i aprenentatge.
• Interactuar amb les persones de la comunitat de manera respectuosa. En el cas dels nens, fer-ho només si els adults responsables ho permeten i hi estan d’acord.
• Encara que tinguis bona intenció, no comparteixis medicaments, cremes, protectors solars ni altres productes. Només els professionals sanitaris locals poden oferir l’ajuda mèdica adequada.
• Aprèn algunes paraules bàsiques de l’idioma local: saludar, agrair i acomiadar-te.
• Evita activitats que promoguin la folklorització o la cosificació cultural (espectacles forçats, balls només per a turistes, etc.).
• Viatjar amb una actitud positiva i alegre permet que les comunitats locals el percebin immediatament, cosa que millora significativament l’acostament i facilita una convivència intensa i enriquidora.
• Si visiteu en grup, assegureu-vos que la mida sigui adequada i no invasiva. El nombre màxim de viatgers per grup és de 14 persones. (elimineu el punt en cas d’anar en grup de +14 pax)
• Respectar les expressions culturals de cada comunitat. No imitar cançons, danses ni portar vestimentes sagrades fora del seu context ritual o sense permís. El que pot semblar-te admiració pot ser una manca de respecte o una banalizació de la seva identitat per a ells.
• Si estàs malalt, fa servir mascareta o considera posposar la teva visita
• No entrar ni picar a la porta de cabanes que tinguin una branca fresca penjada o davant de la casa. Això és un senyal que la casa està enmig d’una cerimònia important, com el naixement d’un nadó o l’ofrena d’aliments als seus esperits guardians.
• Si els turistes incompleixen les normes de la tribu, és costum que el turista pagui una multa per fer el mal contra esperits tribals.
• No toquis els objectes sagrats del poble. Exemples d’això són la porta del poble, el gronxador cerimonial gegant i les nines masculines i femenines dels Akha. No toquis la «casa dels esperits» del poble ni l’altar del poble.
• Una cosa important a evitar és l’ús de narcòtics entre els pobles de les tribus de les muntanyes. No només és perjudicial, sinó també il·legal.

Víctor Martín Font ha dedicado su vida a la naturaleza. Las horas en el campo y la montaña han sido su principal universidad. Creció a caballo entre un pequeño pueblo del Pirineo catalán, Enviny, donde pudo aprender de primera mano los conocimientos ancestrales de las personas conectadas con el medio natural, y las zonas más urbanas de su Manresa natal.

Trabajó once años como encargado de halconeros en el aeropuerto de Barcelona. Posteriormente, decidió formarse en el campo del desarrollo humano. Hace doce años fundó Desconnexions, empresa dedicada a transformar organizaciones que, mediante el contacto con la naturaleza, se han convertido en compañías vivas y orgánicas.

Desde entonces lleva doce años acompañando a equipos directivos en procesos de transformación a través de la naturaleza.

Ha ampliado esa mirada a otros proyectos: cofundó Abismal.Team, centrado en turismo regenerativo y diseño de experiencias ligadas al territorio, y Una, una marca de ecosistema regenerativo basada en principios de organización horizontal.

Actualmente se centra en dar a conocer el mensaje de la naturaleza como fuente de inspiración para una humanidad cada vez más desconectada de lo natural.

Su mirada en este viaje a Nepal

Víctor acompañará este viaje como guía de grupo aportando la misma mirada que guía su trabajo en Desconnexions: la regeneración y el trabajo personal. No se trata solo de recorrer Nepal, sino de vivirlo como un proceso: sostener los espacios de puesta en común de cada jornada, acompañar la inmersión en comunidades locales, monasterio, homestays, artesanos, y ayudar a que cada participante conecte lo vivido fuera con preguntas propias por dentro.