Viatge a Etiòpia. Grup estiu. Tribus de l’Omo

Esmorzar molt d’hora. Sortida en vehicles 4×4 cap al sud del país per carretera asfaltada fins a Sodo. Aquesta ruta permet accedir a la vall Rift, terres molt riques i verdes amb la població de majoria Oromos i alguns Gurague.
Continuarem en direcció sud fins a trobar la gran Falla del Rift de 6.000 km de longitud, que comença a Síria i acaba a Moçambic. És realment una gran cicatriu a l’escorça terrestre, que es va produir fa 35 milions d’anys i que travessa tota Etiòpia, creant un passadís envoltat de volcans i muntanyes, on es van formar un cordó de llacs que en aquesta etapa recorrerem.
El llac Ziway és el primer d’aquesta cadena d’aigua, que al seu torn comprèn altres tres llacs molt pròxims, l’Abiyata, el Shalla i el llac Langano. Dinar a Shashemene, lloc on trobarem els seguidors de Ras Tafari. Són originaris del Carib, predominantment jamaicans que es van instal·lar en aquesta localitat als anys 60, quan el llavors Rei Haile Silassie, els va donar una porció de terra, perquè segons ells Etiòpia era la seva terra promesa.
Després de menjar continuarem el camí cap a Wolayta Sodo.
Els Wolaytas són un poble molt treballador que té terres molt fèrtils. En el camí farem parades, per poder visitar altres tribus com els Alabas, mentre recorrem una carretera desgastada pel pas de moltes persones i animals. Allotjament a l’Hotel

Esmorzar molt d’hora. Sortida en vehicles 4×4 cap a l’oest al Parc Nacional de Maze, pel territori dels Wolayta i després dels Gamo. El trajecte transcorre per una zona poc freqüentada pels turistes que ofereix uns paisatges espectaculars amb boscos i del fals plataner “ensete”, el típic del sud d’Etiòpia.

Homologació del parc Nacional de Maze amb una alçada mitjana d’entre 1.000-1.200 metres. El parc és un dels pocs santuaris on encara es protegeix l”Swayne’s hartebeest’ (búbal de Swayne), espècie d’antílop endèmica del país. Després de visitar el parc ens dirigirem cap a Saula en un viatge que ens portarà per una zona de paisatges idíl·lics dels pobles Gamo, dividida en diferents clans i cadascun amb les seves tradicions específiques.
Continuarem el camí cap a Asheker, on el riu Bezo és la frontera entre els territoris dels Gamo i els pobles de Male. Allà és el primer poblet on farem una visita als pobles de Male de llengua omòtica, que viuen en una regió en variada altitud. Els habitants a les terres altes es dediquen a l’agricultura, mentre a les terres baixes a la ramaderia. Algunes dones segueixen encara el costum de tatuar-se el rostre.

Després de la visita, seguirem el camí de la carretera que puja pels vessants de les muntanyes del Senegal, fins a arribar al pas que dona entrada a les verdes valls habitades pels pobles “Ari”, agricultors d’origen cusita i visitarem les seves molt ben organitzatss poblets, i les seves decoracions amb pintures naturals. Arribada a Jinka.
Allotjament a l’Hotel

Sortida per carretera asfaltada amb destinació cap a Key Afer. Visita Mursi a un grup de la família Surmica (Nilo- saharians) caracteritzat pels grans plats labials i lobulars de les dones. Els homes corpulents i semi nus cobreixen els cossos amb pintures simbòliques o decoratives, escarificacions, collarets. Desviament pel camí en direcció cap a Turmi. Enmig del camí parada en un petit poble de l’ètnia Bena anomenat Alduba, per poder visitar el mercat de cada dimarts i lloc on trobarem diferents grups ètnics com els Banna, els Ari i alguns Hamer. Arribada a Turmi.
Allotjament a l’Hotel

Els Mursi: parlen una llengua nilòtica i formen un grup d’unes 4.000 persones. Construeixen aldees amb petites cabanes fetes amb branques superposades sobre una precària estructura de pals flexibles. Van ser caçadors recol·lectors, després pastors i a causa de la mosca Tsé-tsé endèmica de les ribes del riu i d’una epidèmia que als anys 70 va delmar el bestiar, s’han anat convertint en agricultors estacionals i pastors. Mantenen intercanvis ocasionals amb els pobles veïns, però també defensen ferotgement el seu territori dels robatoris de bestiar i dones. Fins fa poc amb llances, però actualment amb Kalàixnikov que ha passat a ser una eina que tots han de portar. Es barallen regularment amb els Nyangatom, alguna cosa amb els Hamer però no es porten malament amb els Bodi que habiten a l’altre costat del riu. Tenen ritus d’iniciació, els homes han de combatre entre ells al Donga (no a mort) amb llargues vares i per això es pinten els cossos. A les dones adolescents els fan una incisió en els lòbuls de les orelles i del llavi inferior on col·loquen un platet d’argila cada vegada més gran fins que es produeix tal deformació que s’han d’arrencar un parell de dents. Realment té una funció estètica i només les dones d’alta casta poden portar-los. Tots, homes i dones, s’afaiten el cap i per això els encanten les fulles d’afaitar amb les quals a més els homes es practiquen escarificacions a la pell. Són molt orgullosos i accepten la visita a contracor.

Els Banna: Són uns 35.000 i formen part de la mateixa família que els Hamer, amb qui comparteixen llengua i poden casar-se lliurement. Habiten al voltant de la zona est del Mago Park. La guerra està prohibida en aquesta tribu.

Després de l’esmorzar sortirem de camí en direcció a la singular població de Kangate, petit centre de l’ètnia Nyangaton i on podrem contactar amb aquesta tribu, enfrontats des de sempre amb els Surmas pels seus territoris. Actualment i com a novetat, hem detectat que s’estan ubicant prop d’aquesta zona, Toposa i Murle, ètnies de Sudan del Sud i vam mirar de localitzar-los per contactar amb ells. Són gent gens acostumades al turisme.

Continuarem el camí cap al riu Omo per visitar els Karo a l’aldea de Korcho, situada sobre el riu Omo en un lloc estratègic on el riu fa una corba.
El poble dels Karo està formats unes 1.000 persones i són els únics sedentaris de la zona. Són agricultors estacionals, pastors i recol·lectors de mel. Practiquen la pesca que fins a èpoques recents era tabú i només ho fan els joves solters. Els seus poblats són una mica més sofisticats amb cabanes de bona manufactura i graners. Es porten bé amb els Hamer als que contracten com a pastors i els venen sorgo. Amb els Nyangatom i els Mursi sempre tenen conflictes. La bellesa física té entre els Karo un valor importantíssim; els homes, més presumits, es decoren el cos amb pintures vegetals blanques i ocres i porten sempre el “borkota” (una espècie de tamboret recolza cap) i un Kalàixnikov amb cananes repletes de bales. Les dones porten el cabell recollit en boletes, porten un clau al llavi inferior i van carregades de collarets i braçalets. Són bastant sociables i elaboren una beguda tipus hidromel que prenen a les festes en acabar la collita. Pot durar diversos dies i és l’ocasió per ballar, decorar-se i formar parella. Igual que els Hamer, els joves practiquen el Salt del Toro, un ritu d’iniciació ineludible i que estigmatitza negativament qui falla. Retorn a Turmi.
Allotjament a l’Hotel

Els Nyagatom (Bumes): Viuen a l’extrem sud-oest d’Etiòpia, en dues zones: al riu Omo i al riu Kibish. El seu idioma és nilo-saharià, és força proper a les llengües dels Toposa i Turkana. Conviuen amb més o menys harmonia amb els seus veïns Toposa, Turkana, Murle i és molt poc el que es coneix de la història del poble Nyangatom.
Segons les seves tradicions, descendeixen dels Karimojong i provenen del nord de Nigèria. Van començar a cultivar sorgo a les rodalies dels rius Omo i Kibbish, i van passar a portar la seva actual vida seminòmada, en la qual només durant l’època seca abandonen les seves residències habituals, per marxar amb els seus ramats cap a zones amb millors pastures, aproximadament durant els mesos de novembre a febrer.
A la ribera del riu Omo, moltes famílies Nyangatom s’han sedentaritzat i tot i que crien una mica de bestiar, la seva activitat principal ha passat a ser l’agricultura. Tenen conflictes amb els seus veïns de manera habitual donat els seus robatoris constants de bestiar.

Els Hamer: Són una tribu agro-pastoril que ocupa les terres del sud-oest del Parc Nacional de Mago, properes a la frontera amb Kènia. Subsisteixen principalment del cultiu de la melca, mill, verdures i alguna cosa de tabac i cotó, així com ramats d’ovelles i cabres. Solen pintar el seu cos de molts colors i portar munts d’abaloris. La seva cerimònia més significativa és el “salt del bou” (ukuli bula) que realitzen els joves en abandonar la pubertat. Dies abans de la cerimònia es distribueixen invitacions en forma de fulles d’herba seca nodades. La cerimònia dura tres dies, però el més important és l’últim. Al vespre trenta toros són alineats, i el jove nu, corre cap a ells i salta sobre el llom del primer. Llavors comença a córrer sobre els animals, i al final de la línia es dona la volta i realitza el camí en sentit contrari. Si l’iniciat cau és considerat un símbol de mala sort.
Nota: Les propostes en aquests dies de Turmi poden variar d’acord amb l’interès del grup. Celebració d’un “ukuli bula”, algun esdeveniment interessant.

Esmorzar. Dia dedicat a aprofundir en altres ètnies nilòtiques de la Vall de l’Omo. Sortida cap al riu Omo per visitar els Karo al poblet de Korcho situada sobre el riu Omo, en un lloc estratègic on el riu fa una corba.
El poble dels Karo està formats unes 1.000 persones i són els únics sedentaris de la zona. Són agricultors estacionals, pastors i recol·lectors de mel. Practiquen la pesca que fins a èpoques recents era tabú i només ho fan els joves solters. Els seus poblats són una mica més sofisticats amb cabanes de bona manufactura i graners. Es porten bé amb els Hamer als que contracten com a pastors i els venen sorgo. Amb els Nyangatom i els Mursi sempre tenen conflictes. La bellesa física té entre els Karo un valor importantíssim; els homes, més presumits, es decoren el cos amb pintures vegetals blanques i ocres i porten sempre el “borkota” (una espècie de tamboret recolza cap) i un Kalàixnikov amb cananes repletes de bales. Les dones porten el cabell recollit en boletes, porten un clau al llavi inferior i van carregades de collarets i braçalets. Són bastant sociables i elaboren una beguda tipus hidromel que prenen a les festes en acabar la collita. Pot durar diversos dies i és l’ocasió per ballar, decorar-se i formar parella. Igual que els Hamer, els joves practiquen el Salt del Toro, un ritu d’iniciació ineludible i que estigmatitza negativament qui falla. Seguirem cap a Key Afer (mercat dijous) per carretera, on trobarem diferents grups ètnics com els Banna, els Ari i alguns Hamer. Menjarem a Key Afer. Tornarem a Turmi on passarem la nit. Allotjament a l’Hotel

Esmorzar i sortida cap a territori del poble Arbore, per gaudir d’aquesta gent tan especial que viuen en dures condicions.
Seguirem el nostre viatge cap a Konso, un poble format per unes 350.000 persones repartides en nombrosos poblets. Són pagesos sedentaris en un medi muntanyós i difícil, han treballat molt dur per construir terrasses als vessants d’aquestes muntanyes i cultiven fins a 28 productes diferents. Els pobles estan amurallats per defensar-se dels atacs d’animals salvatges i d’altres grups ètnics. Tenen una estructura molt particular ja que en el laberintic interior disposen de còmodes espais públics per a la vida social. Són animistes i practiquen un culte als difunts i en alguns casos els embalsamen durant anys abans d’enterrar-los. També fan un tòtem de fusta (waga) que col·loquen al costat de la tomba o els camps del difunt. Realment són la frontera “civilitzada” davant els pobles seminòmades del Riu Omo. Són bons músics, ferrers, ceramistes i teixidors molt reconeguts pels pobles veïns. Arribarem a Konso. Allotjament a l’Hotel